Montserrat Baldomà - LaVanguardia

Segons la directiva recentment aprovada pel Parlament Europeu, a partir del 2030, tots els nous edificis construïts a la UE hauran de complir l'objectiu de zero emissions, un desafiament que s'aplicarà a tot el parc immobiliari abans del 2050.

Els països membres tenen un termini de dos anys per incorporar aquesta directiva a la seva legislació nacional.

Segons les estadístiques de la Comissió Europea, els edificis representen el 36% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el 40% del consum energètic a Europa. A Espanya, on la meitat dels habitatges tenen més de 40 anys, hi ha molt per fer.

La millora de l'eficiència energètica dels edificis va ser el tema central en una recent trobada dels Diàlegs La Vanguardia, organitzada amb el suport de BBVA. Entre els participants de la taula rodona es trobaven Mark Eaves Fernández, director de Finançament de Comunitats de Propietaris de BBVA a Espanya; Fernando Aranda, membre del Grup d'Emergència Climàtica de l'Incasòl; Daniel Fosas, CEO de Zenit Rehabilitació Integral; Carolina Cicuéndez, periodista del Departament de Comunicació d'EOS energy; i Antoni Palou, advocat a Palou Consultors.

"La Inversió en eficiència energètica dels edificis aporta estalvi, major confort i revalorització dels nostres habitatges."

Mark Eaves Fernández Director de Finançament de Comunitats de Propietaris de BBVA a Espanya

Els edificis i els habitatges es classifiquen segons el seu consum energètic, des de A (més eficients) fins a G (menys eficients). La majoria dels edificis espanyols tenen una baixa qualificació energètica. La UE exigeix millores en eficiència energètica: el 2030 tots els edificis residencials hauran de tenir com a mínim una qualificació E i el 2033, una D. Això requereix una àmplia rehabilitació del parc immobiliari. La rehabilitació no només beneficia la sostenibilitat, sinó que també millora el confort i revalora les propietats.

"Els fons Next Generation són una oportunitat única que hem d'aprofitar. Hi ha molt treball per fer i tenim poc temps."

Daniel Fosas CEO de Zenit Rehabilitació Integral

Fosas i Cicuéndez van explicar les actuacions que, en termes generals, s'han de dur a terme per aconseguir una major eficiència. Des de l'envoltant tèrmica de l'edifici mitjançant l'aïllament de la façana, passant pel sostre i les finestres. També els projectes solen incorporar millores en les instal·lacions tèrmiques, implementant si es pot aerotèrmia o geotèrmia, il·luminació LED a les zones comunes i, a mesura que avança l'electrificació de la mobilitat, s'ofereix a la comunitat de propietaris de manera opcional la instal·lació de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics, patinets i bicicletes.

Les inversions que es requereixen solen ser considerables i aquesta és una de les barreres perquè les comunitats de propietaris assumeixin el projecte de reforma. No obstant això, gràcies als fons Next Generation es pot arribar a aconseguir fins a un 80% d'estalvi del cost de la reforma, al que cal sumar les deduccions fiscals de fins al 60% a l'IRPF, va recordar el directiu del BBVA. A mode d'exemple, Eaves va explicar que una comunitat de vuit veïns que rehabilita la façana, el sostre, les finestres i les llums de zones comunes, el que ja suposaria un estalvi del 30% de l'energia, gràcies als fons europeus gaudiria d'una subvenció del 65% i aconseguiria canviar l'eficiència energètica de la E a la lletra D. "Si es sumen els estalvis fiscals, al final aquesta inversió estaria coberta en tres anys. Compensa i cal fer-ho", va subratllar.

"Ens il·lusiona el projecte a Tàrrega. Esperem acabar en un any i aprofitar els grans avantatges de la rehabilitació energètica."

Antoni Palou Advocat a Palou Consultors

En projectes de rehabilitació energètica, els actors clau inclouen l'agent rehabilitador, l'administrador de la finca i les entitats financeres com BBVA, que ofereix finançament flexible. Un cas exemplar és la rehabilitació d'un edifici a Tàrrega, finançat en part per fons Next Generation. Malgrat les resistències inicials, el projecte ha aconseguit el suport de la majoria dels propietaris, gràcies a la presentació transparent i al suport financer de BBVA.

"Necessitem campanyes de divulgació sobre els avantatges de rehabilitar edificis. L'energia més barata és la que no es consumeix."

Carolina Cicuéndez Periodista del Departament de Comunicació d'EOS Energy

Aranda va destacar el compromís social de l'Incasòl en promoure el desenvolupament sostenible i exemplificar pràctiques per a promotors privats. Va destacar un projecte pilot d'un edifici d'energia positiva a Santa Coloma de Gramenet, que produeix més energia del que consumeix i proveirà l'excedent a la comunitat local. Aquest enfocament representa un canvi de paradigma cap a edificis productors d'energia.

Visita LaVanguardia

Les subvencions europees poden arribar a representar fins al 80% del projecte de rehabilitació.